René Descartes presenta la moral provisional a la tercera part del Discurs del Mètode, doncs es troba amb la necessitat de saber quins principis morals anaven a guiar-lo en la vida diària mentre trobava principis absolutament vertaders. Com que la tasca de trobar una moral definitiva, perfecta, sistemàtica i amb una validesa necessària, és molt llarga , podem suspendre el judici però no és possible suspendre l’acció, doncs no podem deixar de prendre decisions a la nostra vida quotidiana. Amb aquesta moral Descartes pretén suplir una absència momentània de certesa, per a no caure en l’amoralisme, és a dir, absència de tota moral. És per aquesta raó per la qual Descartes planteja una sèrie de regles o màximes a seguir.
La primera màxima consisteix en sotmetre les opinions pròpies a la obediència i la moderació, doncs hi ha que obeir les lleis i costums del país al que hi vius conservant la religió pròpia, encara que per prudència a la resta d’ opinions hem de seguir les d’aquelles persones més sensates i moderades. Podem dir aleshores que aquesta màxima es veu influenciada per dos grans pensadors: Per una banda, Montaigne, que va recomanar la adhesió a les lleis, costums i religió del país on es viu i també a l’ opinió dels més cèlebres a la vista de la diversitat de costums. A més, recomana estar dispost a acatar allò que depara la fortuna sense pretendre canviar-la. Per altra banda, aquesta màxima també es veu influenciada per Aristòtil, que mitjançant el terme mitjà va explicar que hi havia que seguir aquelles opinions més allunyades de l’excés.La segona màxima de la moral provisional cartesiana consisteix bàsicament en la fermesa. Com el que es pretén és no paralitzar l’acció, és preferible actuar encara que puga tenir lloc el error. La vida ens obliga a prendre decisions constantment, és per açò que hem de fer sempre allò que hem decidit encara que no n’ estiguem totalment segurs, no hi ha que penedir-se, sinó aprendre dels errors. Doncs, com va dir Descartes: “encontrándose perdidos en algún bosque no deben vagar errantes dando vueltas, de un lado para otro, ni aún menos detenerse en un lugar, sino caminar siempre lo más recto que puedan hacia un mismo lado...”.
A la tercera máxima Descartes distingeix clarament allò que depèn de nosaltres, i que podem controlar i canviar com els nostres desitjos, i allò que no depèn de nosaltres, com el món o el nostre cos. Aleshores, cal dir que l’únic que tenim realment al nostre poder són els nostres pensaments, que podem controlar amb la nostra voluntat. Aquesta màxima va tenir una forta influència dels estoics, especialment per Sèneca, que aconsellava ser ferm i constant, a més, com va dir, “ procurar sempre vèncer-me a mi mateix abans que a la fortuna i alterar els meus desitjos abans que l'ordre del món”. Com ja sabem, per als estoics la felicitat consistia en reprimir el desig el més possible de manera que els canvis del destí no afectaren a la possessió de la felicitat. És a dir, no dependre de res aliè a un mateix per a ser feliç.
La quarta i última màxima és una mena de conclusió de les tres regles anteriors. En aquesta ens recomana elegir la millor entre les diferents ocupacions de l’home, que és per a ell el cultiu de la raó. Amb açò pretén arribar al coneixement vertader i indubtable per poder actuar de forma justa i sense caure en l’error. Aquesta idea va estar influenciada per l’ intel•lectualisme moral socràtic que enuncia que l’ experiència moral es basa en el coneixement del Bé, és a dir, sols es pot realitzar el Bé i la justícia si aquestes Idees es coneixen, açò es veu també a la filosofia política de Plató. Per a l’ intel•lectualisme moral la perfecció moral es una conseqüència de la perfecció de la raó.
Per a finalitzar cal destacar la importància de pensadors com ara Montaigne, Aristòtil, els estoics (especialment Sèneca), Sòcrates o Plató, que van influir en el pensament de Descartes i en la seua moral provisional, que no podrà acabar d' elaborar per la seua mort als 54 anys d’edat.
(Per a més informació sobre la moral cartesiana podeu veure el power point anomenat "la provisió d'una moral" publicat al blog)
