En el Mite de la caverna (Llibre VII de La República), Plató explica al•legòricament la situació de l’home respecte al coneixement. En l'interior d'una caverna que representa el món sensible es troben uns presoners encadenats. Aquests sols coneixen les ombres que es projecten en la paret de la caverna, les quals representaran per a ells la realitat. Però si els presoners s’atreveixen a eixir de la caverna, és a dir, de la mera opinió, i emprenen l’ascens dialèctic, superaran i comprendran els distints nivells del coneixement: imaginació o eikasía, creença o pístis, pensament o diánoia i intel•ligència o noésis. No obstant, sols els filòsofs seran capaços d’eixir de la caverna i arribar a contemplar el Sol, la Idea del Bé.
A l’actualitat els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental en la societat. Cada persona construeix el seu món de relacions i comunicacions amb els seus propers: l’entorn familiar, l’escolar, les seves amistats... que transfereixen una forma concreta de concebre el món. Aquesta s’amplia enormement amb la visió transmesa pels mitjans de comunicació en qualsevol dels seus formats. Els diferents programes de televisió (notícies, programes del cor, esportius, d’humor...), la ràdio, Internet, la premsa escrita (diària o mensual, gratuïta o de pagament) o la premsa especialitzada (del cor, política, esportiva, econòmica...) donen una perspectiva determinada i fan que la nostra visió de la realitat siga diferent segons els mitjans triats o segons els programes seleccionats.
Veguem la diferència en el tractament d'una mateixa notícia a diferents canals de televisió...
Existeix una clara analogia entre els presoners de la caverna i la humanitat. Els presoners basen el seu coneixement de la realitat en les imatges que veuen reflectides per l’acció del foc a la paret de la caverna, així com en les veus que profereixen els portadors. La humanitat pren com a realitat la informació que rep dels mitjans de comunicació. Aquests, igual que els portadors, passegen realitats que poden ser enganyoses. Els mitjans ens porten llum sobre allò que passa, però hi ha moltes llums diferents que de vegades generen foscors. Ens porten a la nostra caverna retalls de la realitat que poden alliberar-nos, o perpetuar la nostra esclavitud.
Per tant, els humans som espectadors moltes vegades passius que ens nodrim de missatges molt diversos (i a voltes enganyosos) per construir el nostre coneixement, de forma que els mitjans de comunicació esdevenen instruments potencials de manipulació de masses. Aquests projecten “ombres” que contribueixen enormement a crear en nosaltres una particular visió de les coses, del món, de la realitat, i aquesta és molt diferent en uns i altres. I és que, com deia el filòsof Marshall McLuhan, “el mitjà és el missatge”, i el missatge va modelant en nosaltres, dia a dia, una manera concreta de conèixer, de veure el món i de prendre’n part.
Diana Veiga.
