EL MITJÀ ÉS EL MISSATGE. Per Diana Veiga.

En el Mite de la caverna (Llibre VII de La República), Plató explica al•legòricament la situació de l’home respecte al coneixement. En l'interior d'una caverna que representa el món sensible es troben uns presoners encadenats. Aquests sols coneixen les ombres que es projecten en la paret de la caverna, les quals representaran per a ells la realitat. Però si els presoners s’atreveixen a eixir de la caverna, és a dir, de la mera opinió, i emprenen l’ascens dialèctic, superaran i comprendran els distints nivells del coneixement: imaginació o eikasía, creença o pístis, pensament o diánoia i intel•ligència o noésis. No obstant, sols els filòsofs seran capaços d’eixir de la caverna i arribar a contemplar el Sol, la Idea del Bé.

A l’actualitat els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental en la societat. Cada persona construeix el seu món de relacions i comunicacions amb els seus propers: l’entorn familiar, l’escolar, les seves amistats... que transfereixen una forma concreta de concebre el món. Aquesta s’amplia enormement amb la visió transmesa pels mitjans de comunicació en qualsevol dels seus formats. Els diferents programes de televisió (notícies, programes del cor, esportius, d’humor...), la ràdio, Internet, la premsa escrita (diària o mensual, gratuïta o de pagament) o la premsa especialitzada (del cor, política, esportiva, econòmica...) donen una perspectiva determinada i fan que la nostra visió de la realitat siga diferent segons els mitjans triats o segons els programes seleccionats.

Veguem la diferència en el tractament d'una mateixa notícia a diferents canals de televisió...

Manifestación en Valencia

Existeix una clara analogia entre els presoners de la caverna i la humanitat. Els presoners basen el seu coneixement de la realitat en les imatges que veuen reflectides per l’acció del foc a la paret de la caverna, així com en les veus que profereixen els portadors. La humanitat pren com a realitat la informació que rep dels mitjans de comunicació. Aquests, igual que els portadors, passegen realitats que poden ser enganyoses. Els mitjans ens porten llum sobre allò que passa, però hi ha moltes llums diferents que de vegades generen foscors. Ens porten a la nostra caverna retalls de la realitat que poden alliberar-nos, o perpetuar la nostra esclavitud.

Per tant, els humans som espectadors moltes vegades passius que ens nodrim de missatges molt diversos (i a voltes enganyosos) per construir el nostre coneixement, de forma que els mitjans de comunicació esdevenen instruments potencials de manipulació de masses. Aquests projecten “ombres” que contribueixen enormement a crear en nosaltres una particular visió de les coses, del món, de la realitat, i aquesta és molt diferent en uns i altres. I és que, com deia el filòsof Marshall McLuhan, “el mitjà és el missatge”, i el missatge va modelant en nosaltres, dia a dia, una manera concreta de conèixer, de veure el món i de prendre’n part.

 

Diana Veiga.

PODEN GOVERNAR LES DONES? (Per Diana Veiga)

A un dels apartats del Llibre V de La República, Plató analitza una qüestió molt important: són les dones capaces de compartir totes les tasques amb el sexe masculí; o cap d’elles, o unes si i altres no? Per a Sòcrates, no es pot negar que les naturaleses de l’home i la dona són diferents. És per això que també haurien de ser diferents les seves tasques. Davant aquest dilema, Sòcrates es pregunta què és idèntic i divers per naturalesa. Són els calbs i peluts diferents per naturalesa? Si fora així, haurien de tenir ocupacions diferents. Però, per altra part, si dos persones tenen ocupacions diferents, vol dir que tenen diferent naturalesa? Sòcrates diu que, per exemple, un fuster i un metge no tenen diferents naturaleses, sinó diferents oficis per als que estan capacitats per la mateixa naturalesa.

Així, per a Plató, a efectes d’organització cívica no hi existeix cap ocupació específica per cada gènere, sinó que les dots naturals es disseminen indistintament entre uns i altres éssers vius, de forma que dona i home tenen accés a totes les tasques: a les persones millors dotades se lis haurà d’assignar l’ocupació per a la que mostren aptituds sobreïxents, i d’aquesta manera, si una dona té facultats per governar, podrà fer-ho.

La Situación de la mujer en el mundo griego

View more presentations from susanitafrodita.

A l’època de Plató, la dona tenia un paper polític i social restringit. Aquest s’ha mantingut així al llarg dels segles. Als últims decennis, la dona ha anat eixamplant el seu paper social i polític. Ara, els països més avançats socialment compten amb lleis que garanteixen la igualtat entre gèneres, establint, per exemple, la paritat a les llistes electorals i a l’empresa. A la Unió Europea s’estableix que “la igualtat és un principi fonamental… la igualtat entre dones i homes i l'eliminació de les desigualtats entre unes i altres són un objectiu que ha d'integrar-se en totes les polítiques i accions de la Unió i dels seus membres”.

Malgrat tot, hi ha governants, com l’actual primer ministre italià, Silvio Berlusconi, que encara es permeten el luxe de dir bajanades, titllant de “massa rosa” un govern paritari, que, baix el seu punt de vista, “presenta” dificultats per governar, o dient públicament davant de les ministres d’un altre país que “les dones són el millor regal de Déu per als homes”. És dolent que personatges que fan aquests tipus d’afirmacions continuen governant tan tranquils.

Vegem com Berlusconi tracta de disculpar-se davant les seves declaracions...

Berlusconi se disculpa por llamar "demasiado rosa" al Gobierno de Zapatero

DIANA VEIGA.