A un dels apartats del Llibre V de La República, Plató analitza una qüestió molt important: són les dones capaces de compartir totes les tasques amb el sexe masculí; o cap d’elles, o unes si i altres no? Per a Sòcrates, no es pot negar que les naturaleses de l’home i la dona són diferents. És per això que també haurien de ser diferents les seves tasques. Davant aquest dilema, Sòcrates es pregunta què és idèntic i divers per naturalesa. Són els calbs i peluts diferents per naturalesa? Si fora així, haurien de tenir ocupacions diferents. Però, per altra part, si dos persones tenen ocupacions diferents, vol dir que tenen diferent naturalesa? Sòcrates diu que, per exemple, un fuster i un metge no tenen diferents naturaleses, sinó diferents oficis per als que estan capacitats per la mateixa naturalesa.
Així, per a Plató, a efectes d’organització cívica no hi existeix cap ocupació específica per cada gènere, sinó que les dots naturals es disseminen indistintament entre uns i altres éssers vius, de forma que dona i home tenen accés a totes les tasques: a les persones millors dotades se lis haurà d’assignar l’ocupació per a la que mostren aptituds sobreïxents, i d’aquesta manera, si una dona té facultats per governar, podrà fer-ho.
A l’època de Plató, la dona tenia un paper polític i social restringit. Aquest s’ha mantingut així al llarg dels segles. Als últims decennis, la dona ha anat eixamplant el seu paper social i polític. Ara, els països més avançats socialment compten amb lleis que garanteixen la igualtat entre gèneres, establint, per exemple, la paritat a les llistes electorals i a l’empresa. A la Unió Europea s’estableix que “la igualtat és un principi fonamental… la igualtat entre dones i homes i l'eliminació de les desigualtats entre unes i altres són un objectiu que ha d'integrar-se en totes les polítiques i accions de la Unió i dels seus membres”.
A l’època de Plató, la dona tenia un paper polític i social restringit. Aquest s’ha mantingut així al llarg dels segles. Als últims decennis, la dona ha anat eixamplant el seu paper social i polític. Ara, els països més avançats socialment compten amb lleis que garanteixen la igualtat entre gèneres, establint, per exemple, la paritat a les llistes electorals i a l’empresa. A la Unió Europea s’estableix que “la igualtat és un principi fonamental… la igualtat entre dones i homes i l'eliminació de les desigualtats entre unes i altres són un objectiu que ha d'integrar-se en totes les polítiques i accions de la Unió i dels seus membres”.
Malgrat tot, hi ha governants, com l’actual primer ministre italià, Silvio Berlusconi, que encara es permeten el luxe de dir bajanades, titllant de “massa rosa” un govern paritari, que, baix el seu punt de vista, “presenta” dificultats per governar, o dient públicament davant de les ministres d’un altre país que “les dones són el millor regal de Déu per als homes”. És dolent que personatges que fan aquests tipus d’afirmacions continuen governant tan tranquils.
Vegem com Berlusconi tracta de disculpar-se davant les seves declaracions...
DIANA VEIGA.
